Si Déu existís, caldria alliberar-se d’ell

Anem a l’important. Déu, no importa quin, no existeix. Ningú ho ha vist. No hi ha fotos. No hi ha informes policials. No hi ha adreça. No està en els anuaris. No té mòbil. Ni tampoc correu electrònic. Avui, això és inconcebible!
En aquestes condicions, com pot ser que tants éssers humans creen en alguna cosa que no existeix? I això és solament la meitat d’una bona pregunta. I això a mesura que les religions (totes), aquestes repartidores de l’opi del poble, no han deixat de refermar-se lamentablement en les seves teories. Segons ells, la Terra hauria estat creada fa 4.000 anys. No obstant això, està demostrat que existeix des de fa milions d’anys. Segons ells, la Terra seria plana. Segons ells, l’ésser humà hauria estat creat del fang (els negres haurien estat una mica més de temps en el forn). Segons ells, Déu ha creat a la dona a partir d’una costella d’Adan. Molt fort! Segons ells, tindríem una ànima de la qual ningú ha trobat mai. Segons ells, Jesús hauria nascut d’una verge. Segons ells, després de la mort hi hauria en algun lloc (però no se sap on) un paradís per als gentils, un infern per als malvats i un purgatori per als alumnes mitjans. Segons ells, en el paradís correrien el vi i la mel, i els fanàtics de Déu tindrien «dret» a setanta-cinc verges. Bon dia, infern. Segons ells…
En resum, com és possible tot això?
Ha d’haver-hi una explicació…
De fet hi ha moltes.

CARICATURES RADIOGRÀFIQUES

La vida moderna és precipitada, tot el temps hi ha moviments en els carrers, anem d’un costat a un altre però sense posar realment atenció en el que ens envolta, o som addictes a la feina o estem tancats en una oficina més de vuit hores i la nostra interacció social es limita a tres grups en WhatsApp.

Potser és un mal de la modernitat, al qual molt poques vegades li fem cas per viure abstrets en les nostres preocupacions. Per això que l’il·lustrador i animador Steve Cutts, va decidir mostrar la seva frustració amb aquest tipus de vida realitzant unes caricatures que realment ens obren els ulls sobre com es maneja el món actualment.

Ara amb una sèrie de dibuixos, vol mostrar la seva disconformitat pel consumisme que sotmet a la gent, així com el capitalisme, la tecnologia i l’aprovació dels mitjans. Va treballar per a una de les agències publicitàries més importants de Londres, on va desenvolupar campanyes per a grans companyies internacionals, fins que va renunciar i va començar com freelance.
Steve Cutts: «M’agrada fer animacions sobre la vida i la societat en general, per això hi ha tendència a què hi hagi un missatge en ells. La bogeria general de la humanitat és una font d’inspiració sense fi.»

El caos o l’anarquia?

Què pretén el capitalisme mundial?

Des de fa anys s’està perfilant la fi del treball tal com l’hem conegut fins ara.

Fa uns anys, el 1995, l’economista Jeremy Rifkin en el seu llibre (La fi del treball) ja plantejava que la fi del treball era una cosa inevitable per la globalització econòmica i les noves tecnologies de la informació i la comunicació, perquè augmentarien la productivitat de forma ràpida i inexorable. A conseqüència de tot això hi hauria molt d’atur que es convertiria en una desocupació de caràcter estructural, mai conjuntural, i que la solució no podia ser la tradicional flexibilitat laboral, tan esbombada en els últims anys pels dirigents polítics i econòmics europeus. Les solucions que apuntava Rifkin parlaven d’una reducció de la jornada laboral conseqüent amb les necessitats imposades per la robotització i les TIC (Tecnologies de la informació i la comunicació), a més d’una potenciació d’una economia social o de tercer sector (diferent de l’Estat i el mercat) que generi nous llocs de treball i una nova economia; tot això hauria d’estar acompanyat de la posada en marxa d’una Renda Bàsica que garantís la vida digna de les persones que s’anaven a quedar sense feina de manera irreversible.

DE CAP A L’ESCLAVISME

Se’ns diu que tots, o almenys els més importants problemes de la societat, tenen remei dins del sistema, participant en les institucions, votant, formant nous partits i entrant al parlament. Es tracta de «posar les institucions al servei del poble». Això no té res de nou, és el que sempre han preconitzat des de l’esquerre els partits socialdemòcrates i els seus continuadors, els comunistes.

«La voluntad del pueblo»

Som crítics amb tota visió teleològica, i fins i tot suposant que la història tingui algun sentit, tal com es manifesta en el prefaci del llibre: «La voluntad del pueblo», les persones que componen els moviments socials poden canviar aquesta orientació gràcies a les idees i a la consegüent acció transformadora.

La intenció de l’autor, Eduardo Colombo, amb els articles que componen l’obra és «oposar la força de les idees, heterodoxes, revolucionàries, al conformisme imperant». La gran pregunta és si algun dia s’arribarà a construir aquesta fraternitat universal desitjada, un món llibertari organitzat a la igualtat sociopolítica de les persones, però garantint la pluralitat i la distinció dels individus. Malauradament, el «sentit de la història» sembla abundar en el present en la misèria i en l’opressió, a causa de la institucionalització autoritària, la globalització capitalista i la divisió de classes. Tot això assegurat en l’obediència i el conformisme de la població.

Cartells

MUNICIPALISME LLIBERTARI.-

El municipalisme llibertari, que té com a objectiu l’autogestió de la comunitat social; hem d’aprendre una sèrie de conceptes clau per educar-nos en el terreny polític i no seguir perseverant en els errors d’un sistema de representació incompatible amb formes d’acció directa en les que les assemblees de ciutadans prenguin ple protagonisme.

L’ART DE LA VIDA MISERABLE

Sebastião Salgado (Aimorés, Minas Gerais, 8 de febrer de 1944) és un fotoperiodista brasiler, membre de l’agència Magnum i guanyador de diversos premis World Press Photo (1984, 1988 i 1991), del Hasselblad (1989) i el Príncep d’Astúries de les Arts (1998); el 2001 fou nomenat representant especial d’UNICEF, i és membre d’honor de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències dels Estats Units.

Després d’estudiar Economia a la Universitat de São Paulo el 1967 i a la Universitat Vanderbilt dels Estats Units el 1968, va realitzar una tesi doctoral sobre economia agrícola a La Sorbona de París el 1971.

Va treballar a l’ONG International Coffee Organization (Organització Internacional del Cafè), amb la qual hagué de viatjar diverses vegades a l’Àfrica en missió del Banc Mundial, però el 1973 abandona la seva carrera per dedicar-se a la fotografia, que va aprendre de manera autodidacta. A partir d’aquell moment començà una llarga carrera de fotògraf, que l’ha permès treballar per les millors agències fotogràfiques: Sygma (1974-1975), Gamma (1975-1979) i Magnum (1979-1994). Aquest any va crear la seva pròpia agència fotogràfica, Amazonas Images, amb seu a París, i amb la qual pretén denunciar el treball de l’home i fer visible els que treballen i viuen a l’ombra de la societat.

Trailer:

Descarregar: http://foro.todohdtv.com/post464571.html

ANTROPOLOGIA I ANARQUISME.-

En els últims anys, s’han succeït estudis sobre les relacions entre antropologia i anarquisme, així com l’estudi sobre les societats anàrquiques. Són treballs decisius per comprendre el que és la sociabilitat humana i, en qüestions polítiques, ajuden a reactivar les propostes de l’anarquisme modern i a orientar els moviments socials actuals tan inspirats en les idees llibertàries.

Galeria fotogràfica «Madre anarquia (iberia)»