EL K. MARX DESCONEGUT O LA NETEJA D’UN PERSONATGE OBSCUR.

Marx, com ja hem vist, es va dedicar gran part de la seva vida a atacar als seus contemporanis, a tractar de demostrar que només ell era un revolucionari autèntic. La procedència familiar, la seva vida íntima, tot servia a Marx per atacar la gent que no estava d’acord amb les seves idees.
El llibre polèmic de Marx contra Proudhon “Misèria de la Filosofia” conté en gran part atacs personals. En tot el temps que va durar l’enfrontament de Marx amb Proudhon, aquest últim va rebutjar els atacs i es va centrar més a desenvolupar les seves teories, però Marx aprofitava qualsevol excusa per dir petit burgès i altres qualificatius. Veurem més endavant també com es referia a Bakunin per la seva condició russa.
Llavors, veient la manera en què Marx va actuar, creiem convenient posar la lupa sobre la vida íntima de Marx i veure si en veritat practicava el que deia o si només es dedicava a llançar proclames que després ell no feia; veure més la manera en què es relacionava amb les persones més properes a ell, i la concepció que tenia als seus contemporanis i els prejudicis que sobre ell pesaven. En els cercles intel·lectuals i en les aules universitàries, s’estén i es propaga una concepció positiva de Marx: un home exemplar, lluitador incansable pels interessos dels treballadors, internacionalista, revolucionari, etc. cal llavors tallar amb aquests mites contraris als veritables fets (117).
N’hi ha que veuen en el fet que a les universitats s’ensenyi marxisme una prova que el seu mètode és correcte, científic o fins i tot millor que l’anarquisme, que poques vegades es toca (i mal més) i els mestres són regularment marxistes.
Això és necessàriament així, en un sistema on el control de tot es troba en mans del capitalisme, protegit per l’Estat. És clar que dins d’un règim dominat per l’Estat, mai es va a ensenyar (o almenys no amb la seva deguda extensió) unes idees que proclamen la destrucció del règim de l’Estat, sigui quin sigui aquest. Si comparem la doctrina de Proudhon amb la de Marx, podem veure clarament que termes com plusvàlua, treball congelat, oferta i demanda, etc., Els havia formulat ja Proudhon abans que Marx, d’on aquest va prendre molts del que després diria. Quan l’educació té necessitat d’ensenyar economia, ensenyen el més neutral o reformista que es pugui. Proudhon té molt a ensenyar en economia per què se li té en l’oblit? Per què quan es toca pel que fa a l’AIT no s’ensenya més que el costat marxista, recolzant-se per regular en documents i literatura marxista o en documents d’historiadors burgesos oficials? Difícilment un òrgan educatiu al servei del poder va a ensenyar una idea com l’anarquisme, almenys en la profunditat que es mereix.
No ens sorprenem llavors que l’anarquisme no sigui ensenyat a les escoles. Són idees que difícilment s’ensenyen adequadament en organismes oficials. Excepte alguna molt rara excepció. I pel que se sap, el fet que la majoria dels educadors siguin marxistes no vol dir absolutament res: moltes vegades són les minories que tenen la raó sobre les majories. Sigue leyendo

BAKUNIN INMORTAL (1814-2014)

386961-bakunin

Aquest any es commemora el 200 aniversari del naixement de Mijail Alexandrovich Bakunin, nascut a Premujino el 30 de maig del 1914. El periòdic CNT, l’òrgan de la Confederació Nacional del Treball (CNT – AIT) ha editat diversos articles dedicats a la seva figura.

1. Bakunin: l’anarquista i la revolució – Julián Vadillo Muñoz

2. Marx, Bakunin i la primera internacional – José Luis Gutiérrez Molina

3. Bakunin a Espanya: els aliancistas i la difusió ideològica que no va ser – Carlos José Márquez-Álvarez

4. Terra i llibertat: les idees col·lectivistes de Bakunin – Aleix Romero

5. Bakunin i la pedagogia anticipada – Ana Sigüenza

6. Bakunin: nacionalisme, estat i religió – Julio Reyero

http://www.cnt.es/sites/default/files/Bakunin%20web.pdf

Els anarquistes i la qüestió palestina

IMG-20140725-WA0001

Sin nombre

És l’anarquisme contrari a la lluita dels palestins per la seva nació? És possible una sortida antiautoritària a la crisi a Palestina? Els anarquistes del món hem de donar suport al poble palestí? Aquestes i altres preguntes es discuteixen en el text del capítol 6 del llibre “Anarchy Alive”, titulat Anarquia i la lluita conjunta a Palestina-Israel, escrit per Uri Gordon (anarquista israelià) que pròximament serà publicat per l’editorial “La Malatesta de Madrid”. Compartim la traducció feta perquè aporta elements fonamentals sobre el perquè els anarquistes ens sentim tan involucrats amb la lluita Palestina.

Anarquía y la lucha conjunta en Palestina- Israel.

Me he opuesto por muchos años al sionismo como ese sueño de los capitalistas judíos del mundo de conseguir un Estado judío con todas sus características… una maquinaria de Estado judío para proteger los privilegios de los pocos contra la mayoría… pero el hecho de que hay muchas comunas no sionistas en Palestina permite probar que los trabajadores judíos que han ayudado a los judíos perseguidos y acosados lo han hecho no porque sean sionistas, sino porque deben ser dejados en paz en Palestina para poder echar raíces y vivir su vida.

Emma Goldman, Cartas de España y del Mundo1(Londres 1938).

Sigue leyendo

[Llibre] Anarquismo es movimiento. Anarquismo, postanarquismo y neoanarquismo

Escrit per Tomás Ibáñez.

Tot i que molts ho havien relegat al museu de la història, l’anarquisme mostra avui en dia un aument de la seva vitalitat, que es fa present de múltiples maneres al llarg i ample del planeta. Aquest vigor s’explica pel fet que, sent refractari a l’estancament i a la simple repetició, el pensament llibertari ha sabut obrir-se a la seva pròpia renovació.

En un món orfe d’idees transformadores, l’anarquisme ha contribuït a revaloritzar el pensament utòpic, impregnant les pràctiques i les idees de moltes lluites no explícitament anarquistes. La vitalitat de l’anarquisme i la seva pròpia possibilitat de ser i continuar sent depèn precisament d’aquesta capacitat de transformar-se en i des de l’acció, d’unir idees i pràctica en la construcció d’una realitat actual, no deixant per demà el que pot ser avui i, per tant, no prometent futurs millors a costa de sacrificar el present.

En la present obra l’autor ens convida a descobrir les raons i les noves modalitats d’aquest ressorgiment, que es manifesta especialment en el neoanarquisme i el postanarquisme.

 

Font i venda: http://www.viruseditorial.net/

Descarregar en pdf: http://www.viruseditorial.net/pdf/anarquismo_es_movimiento_baja.pdf