La utopia com a desig ètic-social

Alfredo Vallota

Nelson Méndez

Les concepcions utòpiques del passat, que van ser en general d’un optimisme exacerbat, han donat pas a la modernitat a un escepticisme més aviat obtús i conservador. Com no ser optimistes quan preconitzem un món absent, en la mesura humanament possible (i aquí està el quid de la qüestió), d’injustícia, misèria i opressió. És en aquest punt, quan es fa referència a una política “realista” (realpolitik és el terme encunyat ja en el segle XIX) quan topem amb tota mena de justificadors del status quo (l’estat, i no necessàriament amb E majúscula, encara que segurament estigui en primer lloc).

Els que tenim una inquietud enemiga de tot conservadorisme i, anant més enllà, tampoc creiem en cap passat gloriós o Edat d’Or, creença pròpia de reaccionaris, tot i que amb derivacions d’allò més peculiars, no podem més que mirar el futur amb optimisme i esperança . Per descomptat, hi ha una confiança moderna al progrés aliena a qualsevol concepció utòpica, estretament vinculada a la realpolitik, que assumeix l’intolerable i segueix caminant (amb una ceguesa evident, almenys respecte als valors humans) cap endavant. Aquest optimisme utòpic nostre, amb una fe res cega en l’avenir, camina al costat de valors sòlids i d’un original pragmatisme; és a dir, la conquesta de la utopia es realitza quotidianament i en permanent tensió amb la realitat. És més, la confiança en el futur només l’observem com aquesta constant revisió del concepte utòpic, no en el sentit d’irrealitzable, sinó d’encara no realitzat. Recordem que concepcions d’utopies hi ha hagut des dels mateixos orígens del pensament humà i que només a l’edat contemporània aquest somni s’ha trastocat en la literatura en l’horror (si les utopies solien ser imatges de desig humà, Orwell ens va demostrar que no havia de ser necessàriament així i la seva visió tenia trets més realistes que una altra cosa). No és casualitat que la paraula distopia, l’oposat a la societat ideal, no hagi estat oficialment encunyada en l’idioma castellà; desde l’ideal establert, ens recorden permenentment que tot somni humà pot convertir-se en malson. Entre les nostres propostes, que pretenen ser tot l’original en la mesura del possible, es troba aquesta revisió llibertària de la utopia; és més, sembla obligació anarquista mantenir aquesta tensió cap a la realitat i, no cal dir, per tal d’establir un projecte humanament més ambiciós (i acceptarem aquí les crítiques sobre el que és considerat “humà”, però recordarem sempre la nostra intenció llibertària). Sigue leyendo

Planificació anarquista per l’economia del segle XXI, una proposta:

Per Robin Hahnel 

Conferència a la Commemoració del Centenari de la fundació de la Confederació Nacional del Treball (CNT) celebrada a Barcelona, Catalunya, el 10 abril 2010.

Introducció

No sóc capaç d’imaginar cap conferència, en cap altre lloc del món, en què la meva participació pogués honrar i emocionar més que aquesta que commemora els 100 anys de la fundació de la CNT, la més important organització obrera que el món hagi vist mai, aquí a Barcelona, la Meca que tot socialista llibertari hauria de visitar abans de morir.

Primer de tot, sóc aquí, per escoltar i aprendre més sobre la història de la CNT. Però se m’ha demanat que comparteixi alguns pensaments sobre un tema en el qual he invertit més temps en els últims quaranta anys que en cap altre: com milloren les seves vides les treballadores i consumidores, autogestionant i interrelacionant les activitats econòmiques per si mateixes. Sigue leyendo

Paulo Freire i la seva relació amb la pedagogia llibertaria.

Paulo Freire (1921-1997), pedagog i influent teòric d’una educació alliberadora, va publicar el seu primer llibre l’any 1967, L’educació com a pràctica de llibertat, al que va seguir l’any següent Pedagogia de l’oprimit. Anem a donar una ullada a les seves idees alliberadores en educació i la seva estreta relació amb les propostes llibertàries. Es pot dir que des que l’home observa el món que l’envolta, i li atorga un significat racional, cognitiu i simbòlic, tracta de formar la seva pròpia realitat; així, acaba prenent una falsa consciència de la realitat i volent dominar tot el que contempla: la natura, els animals, fins i tot a la dona i a tot ésser humà anàleg a ell … La concepció de l’home que hem heretat generació rere generació, s’explica amb la primera forma d’opressió, dominació, desigualtat i jerarquia: la de l’home contra la dona. Es tracta del germen del sistema patriarcal, generador de les tres grans formes autoritàries: l’Estat, l’Església i el sistema capitalista. L’Església, institucionalització autoritària de la religió, va estar controlada des del principi per homes i representa una deïtat com un gran pare, senyor absolut, primer gran trencador de la igualtat de gèneres; encara que aquesta institució empri un llenguatge de pau i amor, la seva realitat original és la descrita i s’ha encarregat històricament d’ostentar el poder i garantir la submissió en nom de “la voluntat de Déu”.

Sigue leyendo

LA PEDAGOGIA LLIBERTARIA: SENSE EXÀMENS, NI PREMIS, NI CÀSTIGS.

escolaanarchy now

La pedagogia llibertària és una manera diferent del que estem acostumats de concebre l’educació. Per educació entenem l’assimilació per part de les persones d’una societat, dels valors i comportaments que regeixen el seu funcionament. Per tant les societats i els seus models de funcionament depenen de l’educació per perpetuar-se en el temps.

Sigue leyendo