Alfredo Vallota
Nelson Méndez
Les concepcions utòpiques del passat, que van ser en general d’un optimisme exacerbat, han donat pas a la modernitat a un escepticisme més aviat obtús i conservador. Com no ser optimistes quan preconitzem un món absent, en la mesura humanament possible (i aquí està el quid de la qüestió), d’injustícia, misèria i opressió. És en aquest punt, quan es fa referència a una política “realista” (realpolitik és el terme encunyat ja en el segle XIX) quan topem amb tota mena de justificadors del status quo (l’estat, i no necessàriament amb E majúscula, encara que segurament estigui en primer lloc).
Els que tenim una inquietud enemiga de tot conservadorisme i, anant més enllà, tampoc creiem en cap passat gloriós o Edat d’Or, creença pròpia de reaccionaris, tot i que amb derivacions d’allò més peculiars, no podem més que mirar el futur amb optimisme i esperança . Per descomptat, hi ha una confiança moderna al progrés aliena a qualsevol concepció utòpica, estretament vinculada a la realpolitik, que assumeix l’intolerable i segueix caminant (amb una ceguesa evident, almenys respecte als valors humans) cap endavant. Aquest optimisme utòpic nostre, amb una fe res cega en l’avenir, camina al costat de valors sòlids i d’un original pragmatisme; és a dir, la conquesta de la utopia es realitza quotidianament i en permanent tensió amb la realitat. És més, la confiança en el futur només l’observem com aquesta constant revisió del concepte utòpic, no en el sentit d’irrealitzable, sinó d’encara no realitzat. Recordem que concepcions d’utopies hi ha hagut des dels mateixos orígens del pensament humà i que només a l’edat contemporània aquest somni s’ha trastocat en la literatura en l’horror (si les utopies solien ser imatges de desig humà, Orwell ens va demostrar que no havia de ser necessàriament així i la seva visió tenia trets més realistes que una altra cosa). No és casualitat que la paraula distopia, l’oposat a la societat ideal, no hagi estat oficialment encunyada en l’idioma castellà; desde l’ideal establert, ens recorden permenentment que tot somni humà pot convertir-se en malson. Entre les nostres propostes, que pretenen ser tot l’original en la mesura del possible, es troba aquesta revisió llibertària de la utopia; és més, sembla obligació anarquista mantenir aquesta tensió cap a la realitat i, no cal dir, per tal d’establir un projecte humanament més ambiciós (i acceptarem aquí les crítiques sobre el que és considerat “humà”, però recordarem sempre la nostra intenció llibertària). Sigue leyendo
