Contra el Tractat de Comerç i Inversions, TTIP

imagesEl Tractat de lliure comerç i inversions (TTIP) que estan negociant entre els EUA i la UE des de fa un temps, a esquena de la ciutadania, no és sinó un pas més de les polítiques neoliberals marcades per part dels EUA i la UE , amb les directrius del Banc Mundial i l’FMI, que des de fa anys van aplicant de forma sistemàtica sobre els treballadors/es de diferents països.

Ja des de 2013 els Estats Units venia tramant aquest Tractat, que com altres acords signats entre grans potències no fa sinó aprofundir en polítiques injustes en favor d’una minoria de grans empresaris i financers mentre resta i malmet la poca sobirania que els queda a les classes treballadores de multitud de països.

Un dels exemples més clars de la tremenda catàstrofe que suposaria la signatura d’aquest Tractat és la desregulació laboral que s’aplicaria en enormes regions del món (EUA i Europa) per l’alegria de multinacionals i grans empreses, les quals no tindrien lligams per poder acomiadar a treballadors/es, abaixar sous sota el nom de la sacrosanta productivitat o per la suposada pèrdua de guanys.

Però no ens enganyem, no és un Tractat més, aquest suposaria el atac més gran contra la sobirania dels pobles i la seva ciutadania en moltes dècades. Igual que ocorregués amb les terribles receptes econòmiques neoliberals aplicades a Amèrica Llatina en els anys 80 i 90, que van portar a l’extrema pobresa a milions de persones, o les que estem vivint a Europa, sobretot els països de la Mediterrània, des de l’esclat de la bombolla immobiliària i la crisi mundial del 2008, aquest Tractat portaria als governs a ser simples lacais de les grans empreses (més encara), les quals no tindrien cap barrera per aplicar les mesures laborals que estimessin oportunes sense que el govern de torn pugui oposar-se a les mateixes, ja que es tractaria d’un acord entre dues regions, els EUA i UE, que no tindria cap altra normativa que jeràrquicament estigués per sobre d’aquest acord.

D’aquesta manera la mateixa manera que a la zona euro són d’obligada aplicació les mesures econòmiques del BCE i l’FMI pel que fa a l’estabilitat pressupostària (vegeu l’article 135 de la Constitució Espanyola, negociat i aprovat pel PP i el PSOE en un temps rècord i sense cap tipus de consulta a la ciutadania), aquest Tractat seria d’obligat compliment per qualsevol govern. Així doncs, els inversors estrangers podrien demanar mitjançant tribunals d’arbitratge als governs que ells consideren que els impedeixen augmentar els seus beneficis empresarials.

Però la cosa no es queda en el laboral. En temes de protecció mediambiental la falta de regulació per a aquestes empreses i inversors seria la norma, primant els guanys i la productivitat sobre qualsevol aspecte mediambiental, com comercialitzar amb substàncies químiques perilloses sense tenir permisos previs.

Quant a la sanitat i l’educació, es durien a terme la privatització encoberta d’aquests sectors amb l’objectiu de dotar de major “eficiència”, segons la doctrina liberal que el privat està millor gestionat que el públic, a aquests sectors que repercuteixen en tota la població. Això portaria a què milions de persones es veiessin fora dels circuits privats de sanitat al no tenir recursos per accedir-hi, com passa als EUA, deixaria a aquestes persones amb una total desprotecció sanitària i en una situació social sense sortida. El mateix passaria amb l’educació, i ja ho estem veient, que acabaria per servir als interessos de multinacionals (vegeu la LOMCE) i acabar amb l’educació pública i qualsevol espai educatiu amb autonomia i al servei de tots i totes

El Tractat de Lliure Comerç i Inversors (TTIP) està enverinat i embolicat en el més gran dels secretismes, donades les condicions polítiques i econòmiques que s’implantaria en bona part del planeta. Els que ho estan negociant i cuinant des de les altes institucions i poders ho saben molt bé i per això no poden permetre que es coneguin els seus termes i els seus punts.

Un cop més els poders institucionals i financers van de la mà per a adoptar acords que van contra la majoria social, demostrant que molt poc els importa la pobresa i misèria de pobles sencers per tal que unes poques empreses i inversors aconsegueixin els seus objectius i augmentin els seus beneficis.

La Comissió d’Exteriors del Govern del PP, com no podia ser menys, juntament amb PSOE, i CiU van rebutjar demanar al Govern oposar-se públicament al acord més gran transatlàntic després de la 2a Guerra Mundial. Acord atlàntic del qual dependran les regles mundials econòmiques i polítiques en els pròxims anys.

Per la importància del que comporta la signatura d’aquest Tractat, que seria d’aplicació al voltant de 2015, i la urgència que suposa, cal que hi hagi informació i difusió suficient per part d’organitzacions i col·lectius i moviments socials que estem per canviar les coses. Cal tenir en compte el caràcter irreversible d’aquest Tractat de Lliure Comerç que un cop aprovat seria molt difícil de tirar enrere i derogar. Per això, cal fer un gran esforç per difondre aquestes informacions i donar-los la cobertura més gran possible.

Fa uns dies hi va haver una protesta massiva a tot Europa contra el TTIP amb més de 300 mobilitzacions i a l’estat espanyol més de 30 protestes. Però no és suficient i en els mesos vinents organitzacions i col·lectius haurem de fer un esforç de difusió i informació del que amaga aquest acord entre els EUA i la UE.

+Info: http://www.cafeambllet.com/ttip/

Anuncios

ANTROPOMANÍA- En defensa de l’humà

Conferència pronunciada per Heleno Saña a la Universitat Politècnica d’Atenes el 29 de setembre de 2014, amb motiu de la presentació de l’edició en grec del llibre “ANTROPOMANÍA- En defensa de l’humà”.

Benvolguts companys/es i amics/es, senyores i senyors:

No necessito subratllar que és per a mi un honor i un plaer assistir personalment a la presentació de l’edició en llengua grega del meu llibre “ANTROPOMANÍA- En defensa de l’humà”. I crec que la millor manera d’agrair l’hospitalitat dels meus amfitrions és la d’aprofitar la meva presència en aquesta tribuna per oferir un anàlisis sobre la situació agònica de l’època que ens ha tocat viure i arriscar algunes tesis sobre la seva possible superació. Sigue leyendo

Prendre el poder o construir societat des de baix?

Carlos Taibo destaca la creació d’espais autogestionats com a única alternativa viable a les múltiples crisi del sistema, enfront de les opcions electoralistes passades i presents.

El dimecres 5 de novembre va tenir lloc un acte de la CNT al Centre Social Rei Heredia de Còrdova amb una xerrada-debat de Carlos Taibo. Amb el títol: Prendre el poder o construir societat des de baix? es presentava un debat sobre la situació preelectoral actual en el context de retallades socials i l’augment de la precarietat laboral i el creixement de la pobresa, amb dues possibles alternatives l’electoral i la presa de les institucions o bé crear un moviment amb una base social fort com a forma d’organitzar-se i construir alternatives des de baix.