CARICATURES RADIOGRÀFIQUES

La vida moderna és precipitada, tot el temps hi ha moviments en els carrers, anem d’un costat a un altre però sense posar realment atenció en el que ens envolta, o som addictes a la feina o estem tancats en una oficina més de vuit hores i la nostra interacció social es limita a tres grups en WhatsApp.

Potser és un mal de la modernitat, al qual molt poques vegades li fem cas per viure abstrets en les nostres preocupacions. Per això que l’il·lustrador i animador Steve Cutts, va decidir mostrar la seva frustració amb aquest tipus de vida realitzant unes caricatures que realment ens obren els ulls sobre com es maneja el món actualment.

Ara amb una sèrie de dibuixos, vol mostrar la seva disconformitat pel consumisme que sotmet a la gent, així com el capitalisme, la tecnologia i l’aprovació dels mitjans. Va treballar per a una de les agències publicitàries més importants de Londres, on va desenvolupar campanyes per a grans companyies internacionals, fins que va renunciar i va començar com freelance.
Steve Cutts: “M’agrada fer animacions sobre la vida i la societat en general, per això hi ha tendència a què hi hagi un missatge en ells. La bogeria general de la humanitat és una font d’inspiració sense fi.”

5117335_orig (1)

Organitza't i lluita per que això no passi

Organitza't i lluita per que això no pasi

7076-157k7f3

7076-55hqgu

7076-1emn1qt

7076-1g02f12

7076-1c6iiub

8439651_orig

circle_of_life3

7076-gmhett

Anuncios

El caos o l’anarquia?

circle_of_life3

Què pretén el capitalisme mundial?

Des de fa anys s’està perfilant la fi del treball tal com l’hem conegut fins ara.

Fa uns anys, el 1995, l’economista Jeremy Rifkin en el seu llibre (La fi del treball) ja plantejava que la fi del treball era una cosa inevitable per la globalització econòmica i les noves tecnologies de la informació i la comunicació, perquè augmentarien la productivitat de forma ràpida i inexorable. A conseqüència de tot això hi hauria molt d’atur que es convertiria en una desocupació de caràcter estructural, mai conjuntural, i que la solució no podia ser la tradicional flexibilitat laboral, tan esbombada en els últims anys pels dirigents polítics i econòmics europeus. Les solucions que apuntava Rifkin parlaven d’una reducció de la jornada laboral conseqüent amb les necessitats imposades per la robotització i les TIC (Tecnologies de la informació i la comunicació), a més d’una potenciació d’una economia social o de tercer sector (diferent de l’Estat i el mercat) que generi nous llocs de treball i una nova economia; tot això hauria d’estar acompanyat de la posada en marxa d’una Renda Bàsica que garantís la vida digna de les persones que s’anaven a quedar sense feina de manera irreversible. Sigue leyendo